Si en Novell ha caigut de l’escambell,
no és sols per l’escriptora que li ensuma
el pardal i l’aixella i el clatell
i l’unta amb olis, amb ungüents i escuma.
Ja volia deixar la prelatura
quan, insensat, es va apuntar al Procés,
i a lliurar-se a l’exòtica aventura
de l’exorcisme, sense més ni més.
I com que era un homòfob declarat,
els gais l’incomodaven; “No són homes”
deia sovint. Ara bé, d’amagat,
tastava més els plàtans que les pomes.
I per sortir de la tendència exòtica,
es va buscar un ajut professional,
i va trobar la novel·lista eròtica
que li va girar l’esma genital.
I usant uns mecanismes molt ardits,
amb sacseig de maluc i de cintura,
li ha fet marxar el dimoni i els neguits
amb més bons resultats que una conjura.
Ara ja no llegeix el breviari,
sinó novel·les verdes i excitants
amb tocs d’un satanisme literari
i de luxúries ultra-estimulants.
Però, de cardenal, ja no en serà,
ni pontífex de Roma, ni a la testa
portarà mitra, i no consagrarà
ni per Corpus li tiraran ginesta.
Ni mai més entrarà al confessionari
per escoltar pecats de nens bufons
ni tindrà l’esma de resar el rosari
ni dur sotana sense pantalons.
Mai més, des d’ara, no grapejarà
cap ànima nativa catalana;
i mai més no podrà sermonejar
amb el seu to feixuc de tarambana.
Ara, a Solsona, tots són molt feliços;
fan festes i tiberis i, contents,
xalen amb botifarres i xoriços
sense necessitat de sagraments.