BALADA DE LA PALUZIE

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Si em dius que triï una tia
que destil·li mala sang,
triaré la Paluzie,
la presidenta de l’ANC.[1]

Com el seu nom ja ens indica,
té, subjacent un mal greu,
que se li assembla una mica
(i la semblança no és lleu):

Paluzie i paludisme
comencen tots dos igual,
igual que «nacionalisme»  
i «nazi». És natural.

De conversa, no en té gaire
sap de dos temes, només;
i, quan parla, taca l’aire, 
d’independència i procés.

És bel·licosa i guerrera
com si fos de la legió,
i podria ser torera
perquè en té la vocació.

Però els braus li fan temença
(tenen les banyes punxants);
no són tan fàcils de vèncer
com convèncer els catalans.

Per això amb capa i espasa
(imaginativament)
la veig torejant un ase
amb rotatiu moviment.

I ara et donaré una pista
relativa al tarannà
d’aquesta independentista
especialista en bramar:

és ardida i presumida,
més que el foll de Waterloo,
i d’amiga o de “querida”,
no la vulguis mai per tu.

I també se l’ha de plànyer
perquè pensa a l’inrevés;
diu que si anem contra Espanya,
guanyarem molts més diners.

Pobra tia Paluzie,
quina llàstima que ens fas!
Sense armes ni punteria,
mai enlloc no arribaràs;

si mai et veiés un dia,
preveient el teu ocàs,
possiblement et diria
que ets pitjor que la Borràs.


[1] Associació Nacional de Canalles.