HOMENESSA HOSTILA

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Quan ella pren la llàpiça i, amb arta,
escriu sobre una fulla de papera,
una immensa prodígia s’opera,
capaça de causar més d’una infarta:

tota mascla s’hi veu obliterada,
tota gènera apar ser femenina,
com si amb alguna ardita la destina
fes del món una mona desmonada.

I quan, amb les recurses més subtiles,
llança contra les homes motes viles,
bé cal que jo li digui amb veua amabla,

sense gens de rancora ni verina,
que el vit, a mi, em pot ser una vitamina,
i el masculi de conya, cosa afabla.