A Saint Andrews hi ha una cabra
que té tarat el magí,
és garlaire, rancorosa
i es diu Clara Ponsatí.
Es diu Clara però és fosca
com el fons d’un pou, de nit;
té l’ànima opaca, negra
i més dura que el granit.
Va fugir de la justícia
perquè és una delinqüent,
i bela matins i tardes
fent veure que és innocent.
Ara bé: mai no s’oblida
d’atacar els que tenen seny
i ens engalta i ens dispara
ara un bram, adés un reny.
Quan xerra no se sap gaire
si el que diu és cuit o cru,
però sabem que desbarra
al dictat de Waterloo.
Quan vomita animalades
mostra les dents i els unglots;
perquè, en el fons, pobre cabra!,
gaudeix tocant els pebrots.
Recentment va fer una broma
contra els malalts de Madrid;
i ho va fer perquè és malvada
i té el cap endarrerit.
Ressentida i rondinaire,
mai no s’entén de raons;
vol fer desgraciats els altres
predicant aberracions.
I adorna cada invectiva
amb un sorollós bramul.
Que en seríem de feliços
si es posés la llengua al cul!
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin