Si vols ser bon català
i un bon independentista,
i vols grimpar i prosperar,
en lloc de ser conformista,
fes el que fa el Puigfugit:
posa’t un llacet al pit.
I si ets dona —i t’esperona
mostrar-ho a la població—,
posa-t’hi una papallona
i com més grossa millor.
Això fan, a cada pas,
la Rahola i la Borràs.
I si portes arracades
amb llacets d’or o daurats
a les orelles penjades,
els ulls de groc maquillats
i l’esguard esveradís,
seràs l’encís del país.
Tal com deien l’Elsa Artadi
i la Núria de Gispert,
ni que el cervell se’ns degradi,
ni que tinguem el cap verd,
quan el talent és escàs,
ho hem de tapar portant llaç.
Per fer-te l’interessant,
i per ser beneficiari
d’algun càrrec important
amb targeta i talonari,
porta’l ben visible al pit,
fins i tot a dintre el llit.
No te’l clavis a la teta
si és que dorms tot despullat;
lliga-te’l amb una veta,
però, això sí, ben lligat.
I després exclamaràs:
«Quin plaer, dormir amb el llaç!»
Vols tota una tirallonga
de bicoques per fruir?
Doncs llepa la Vilallonga,
però llepa-la en llatí.
Millor: pica-li l’ullet,
tot ensenyant-li el llacet.
Un llacet a la solapa
no fa mai mal a ningú;
i, enganxat amb una grapa,
s’hi manté molt més segur.
El d’en Torra és grandiós
i, de grapes, en duu dos.
Ara bé, cal adonar-se
que en Torrent el duu petit
perquè és més llest que una garsa,
i perquè és menys atrevit.
Però sempre va amb llacet
perquè ha de fer el paperet.
I finalment, processistes,
partidaris del fugit
i altres independentistes,
us demano enfervorit
—ja que el seny us és gandul—
que us poseu el llaç al cul.
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin