Buch, no tens suc ni bruc; rimes amb “cuc”,
i t’he de dir pel meu divertiment
que ho fas també amb “llefuc” i “malastruc”.
Però la rima exacta i adient
(ja en pots estar ben convençut) és “ruc”.
Porter de discoteca i, de retruc,
alcalde, llepa i grimpador fervent,
saps que el càrrec que ostentes és caduc
i bé cal dir que afortunadament,
perquè el teu desbarrar se’ns fa feixuc.
Ah, qui pogués, oh Buch, clavar-te un truc
a la closca i, després del teu lament,
una nata a les natges i al maluc,
i dir-te que, si et penses que ets valent,
jo et veig gallina, llagoter i poruc.
No hi lluques gaire, perquè et manca lluc,
i tens l’enteniment inconsistent.
Fes-te a la mar amb barca, nau o buc
i ves-te’n cap a un altre continent
a fer-te vell, decrèpit i xaruc.
Si, mar endins, enyores el trabuc,
mira les ones i el seu moviment,
i entre els peixos, veuràs algun besuc
que se t’assembla extraordinàriament,
per més que, més que peix, siguis un ruc.
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin