Astimada amiga ínfima,
Ca fort, Laura! T’han angaltat quatre anys da prasó i tretza da inhabilitació, més una multa molt forta. Ca fort! Tu insisteixas ca és par culpa da ser indapandantista, parò jo crec ca és pels tripis que vas fer am al teu amic narcoinformàtic. I fins i tot hi ha gent ca diu que en aquests tripis ell ta passava coca. Ca fort, Laura! Ca consti ca jo no m’ho crec. Ho diuen als ca ta volen mal, Parò, an fi: tu al ca haurias da fer és dimitir da la Prasidència del Parlament, dal teu ascó i da “Junts par la pasta”, dimitir da tot. Ja sé ca deu ser molr dur da fer, parò ho has da fer Laura, creu-ma, par dacència!
I ascolta, has fet molt malfet, da parlar dasprés da la santència i citar Montesquieu i Ciceró, parque tothom sap ca no ta’ls has pas llagit. Ja sé ca sempre dius ca llageixas molt, però no anganyas a ningú. Lo poc ca has llagit no ho has antès ni t’ha fet profit. Lo teu és la informàtica aplicada a la literaura, parò da llegir, res da res. A qui pansavas impressionar citant autors clàssics? Bé al Tururull i al Torras, potser sí, parquè tothom sap ca ells tampoc son gaira llagits, però a la gent, molt poca. Ca fort!
A mi ma sap molt greu ca t’inhabilitin parquè amb tu an al càrrac, rèiam molt, de las bastiesas que deias i ca feias pansant-ta que ser la prasidenta era com ser la reina da l’univers. Tan segura de tot, tu; tan dacidida a fer al que et rotava. Ca fort, Laura! Ho eras tot i ara no saràs res. Ca fort! Manavas molt, parò ara no manaràs res. Ca fort!
No sé com ho farem ara par riura. Asclar que, da fet, podràs continuar vastint am vastits cars i diversos, i això ta compansarà una mica dal teu fracàs. I un consell: compra’t tallas més grans per dissimular més la panera, i aixís cadaras més bé. Tal com vas sa ta nota massa, sobretot amb colors clars. Millor compra’t roba negra. Si vols axplotar al teu arotisme, fes-ho, astimada Laura,
També t’he da dir ca sa t’a acabat al presumir. Ja no sortiràs a la talavisió, ja no ta faran antravistas ni res. Ca fort, Laura! Com t’ho faràs sensa vida pública, sensa ca la guàrdia dal Parlament sa quadri quan tu passas da vint-i-un botó. T’hauràs da cadar arraconada a casa, i si fas alguna classa, no si si als teus alumnas et faran gaira cas. En fi Laura, ca Déu t’ajudi, parquè jo no ta puc pas ajudar. Ai ma n’oblidava! Ma vas amocionar molt Laura quan ta vaig veure antrar an al judici agafada d’una maneta am al teu marit i de l’altra maneta am la teva filla. Llàstima da no tenir una tarcera maneta per donar-la al teu amic da l’ànima, al Francesc da Dalmasas. Hauria estat un quartet maravellós!
Molt cordialment,
Salvador.