Astimada amiga ínfima, ta torno a escriura am al teu idiolecta par dir-ta algo ca és mooolt grooos, Elsa! Rasulta ca un ecs-amic teu indapandantista

La Pilar amb l’Oriol està emprenyada perquè la seva carta l’ha colpit, i ara sent una angoixa dins del pit, i al cervell una ràbia

Astimada Borrassa, (ta poso al teu nom an famaní parquè ta dascriu millor)              t’ascric am al mateix idiolecta ca vaig ascriura a la teva astimada

EL PUIGFUGIT (Paràfrasi de “L’esquirol”, de J.Carner ) —Puigfugit d’ull emboirat,tu que a Waterloo fas vidai de lluny veus el ramatpasturant amb la mentida, ¿no

Astimada amiga ínfima,     T’ascric am al teu idiulecta parquè m’antenguis més bé. At buldria damanar una cosa ca no antenc. És la següent: tens

I Un fugit que s’està a Waterlooha enfollit tot pensant que era algú,         però un savi cruel         que li vol pendre el pèlli ha dit:

Després dels anys de la dictadura, del nacionalisme espanyol dels governs de Madrid, de l’animadversió dels governs del PP envers Catalunya, de la incomprensió com

Et recordes, Artur, del temps feliçquan Convergència amb una certa sornatallava el bacallà d’aquest paísi se’n quedava un tant per cent de torna? Quan en

Si em dius que triï una tiaque destil·li mala sang,triaré la Paluzie,la presidenta de l’ANC.[1] Com el seu nom ja ens indica,té, subjacent un mal

Buch, no tens suc ni bruc; rimes amb “cuc”, i t’he de dir pel meu divertiment que ho fas també amb “llefuc” i “malastruc”. Però

Si vols ser bon català i un bon independentista, i vols grimpar i prosperar,  en lloc de ser conformista, fes el que fa el Puigfugit:

I A LA CAMALLARGA Repartint euros públics a milers (a un drogoaddicte o bé aun camell amic), ha armat tal embolic, que jo ja li

La més bella de la colla de tot el món convergent, que encén tots els erotismes que hi ha sota el firmament i que, a

Nena bufona, posa’t papallona; així: ben groga i grossa sobre el pit. Demostra al món que encara tens delit per amagar la teva ment xarona.

A LA MAL EDUCADA I CRIDANERA   Ah, qui com tu fos llagotera i llepa del rei Artur per rebre’n el favor de sortir a

I LA BUDÓ I LA LLOCA   Quan ens parles, Budó, sento una lloca, amb dues diferències capitals: tu ens fas petar de riure per

A Saint Andrews hi ha una cabra que té tarat el magí, és garlaire, rancorosa i es diu Clara Ponsatí.   Es diu Clara però

El Puigfugit té un estol de fans i d’admiradores; d’elles en rep el consol, l’agombol i les penyores. De totes, la més fidel és l’Elsa,

EPIGRAMA DE LA RATAFIA Diu que, mig torrat, un dia va dir en Torra al Puigfugit: «Tu et torres amb rebel·lia, però et veig acovardit.

EPIGRAMA I Un travestí de revista  va dir un dia a un convergent: «La vida fora menys trista si en Jordi fos la florista i