LA PILAR I L’ORIOL
La Pilar amb l’Oriol està emprenyada perquè la seva carta l’ha colpit, i ara sent una angoixa dins del pit, i al cervell una ràbia
La Pilar amb l’Oriol està emprenyada perquè la seva carta l’ha colpit, i ara sent una angoixa dins del pit, i al cervell una ràbia
Astimada Borrassa, (ta poso al teu nom an famaní parquè ta dascriu millor) t’ascric am al mateix idiolecta ca vaig ascriura a la teva astimada
EL PUIGFUGIT (Paràfrasi de “L’esquirol”, de J.Carner ) —Puigfugit d’ull emboirat,tu que a Waterloo fas vidai de lluny veus el ramatpasturant amb la mentida, ¿no
Després dels anys de la dictadura, del nacionalisme espanyol dels governs de Madrid, de l’animadversió dels governs del PP envers Catalunya, de la incomprensió com
Et recordes, Artur, del temps feliçquan Convergència amb una certa sornatallava el bacallà d’aquest paísi se’n quedava un tant per cent de torna? Quan en
Si vols ser bon català i un bon independentista, i vols grimpar i prosperar, en lloc de ser conformista, fes el que fa el Puigfugit:
I A LA CAMALLARGA Repartint euros públics a milers (a un drogoaddicte o bé aun camell amic), ha armat tal embolic, que jo ja li
La més bella de la colla de tot el món convergent, que encén tots els erotismes que hi ha sota el firmament i que, a
Nena bufona, posa’t papallona; així: ben groga i grossa sobre el pit. Demostra al món que encara tens delit per amagar la teva ment xarona.
A LA MAL EDUCADA I CRIDANERA Ah, qui com tu fos llagotera i llepa del rei Artur per rebre’n el favor de sortir a
A Saint Andrews hi ha una cabra que té tarat el magí, és garlaire, rancorosa i es diu Clara Ponsatí. Es diu Clara però
El Puigfugit té un estol de fans i d’admiradores; d’elles en rep el consol, l’agombol i les penyores. De totes, la més fidel és l’Elsa,
EPIGRAMA DE LA RATAFIA Diu que, mig torrat, un dia va dir en Torra al Puigfugit: «Tu et torres amb rebel·lia, però et veig acovardit.