CARTA A LA LAURA BORRÀS

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Astimada Borrassa, (ta poso al teu nom an famaní parquè ta dascriu millor)
              t’ascric am al mateix idiolecta ca vaig ascriura a la teva astimada Elsa, parque tu també parlas una mica xava, ancara ca ja as veu ca tu ets més ambiciosa i ho dissimulas més. Ascribin-ta aixís m’antandràs més bé, oi, Laura?
    Lo primer ca ta tinc ca dir és que molts da nosaltras ja t’hem vist al llautó. At fas passar par una dona culta ca ha llegit molt, quan da fet, tots sabem ca al ca has llagit no t’ha servit da res i ca an al fons ets una tonta ca fa veura ca és molt intal·ligenta. La veritat és ca més aviat ets una tonta da cap a peus, i am la llargada ca tens és molta tontaria.
    Ja sé ca trapitxas fort i ca vas molt ambalada, perquè tens una ambició ca no as corraspon am al teu poc talent, par més ca siguis una aspasa dissimulant-ho. Da fet ets una analfabeta perillosa, una d’això ca en diuen “pallusa cultibada”, parò cultibada da mantida.
    Ara bé: a mi m’agradarà moltíssim ca siguis prasidenta, parquè quan ta jutgin, riurem tots (i totes, asclar) tant i tant, ca no m’ho vui perdra. Astic pansant an votar-ta. Llàstima ca no ho podré fer dotza vagadas, com vaig fer l’1  d’octubre, al dia ca al mandat dal pobla va cadar tan clar.
    I com ca at faran un judici, ara t’aconsellaré al ca has de dir.

    Primer: ca es mentida ca fessis contractes trossejats am al drogadicta, i ca ell no at pagava am droga par cumpansassió da las tevaes trapallarias.
    Sagon: ca als emails astan manipulats, ca tu ets molt bona nena i ca mai als vas ascriura.
    Tarcer: ca t’acusan perquè ets indapandantista, que, això, l’Astat Aspanyol ho fa sempra. Ca ja van tres presidents imputats. I ca al nus da la quastió és ca no van contra tu, sinó ca van contra Catalunya.
     Quart: ca, escolta!, que ja sabem ca ets molt astuta, i que només vas a Watarlú par fer veura ca fas al que ta mana al Putxdamon, parò ca an al fons, al que vols és fer la teva, i fer sarvir al poder par fer grans putinarias. Parò tot això no has da dir. Calla-t’ho, nena!, parquè si no, sa’t veurà el plumero.
     Cinquè: no ta treguis mai la papallona. Jo de tu ma’n posaria dugas. Una a cada pit par fer-las veura fins i tot quan ta posas da perfil. Las papallones són insectas ca portan sort.
     Sisè: No ta posis el collaret ca diu “Laura”. Posa-te’n un que només tingui una “ela”, aixis: “L”, par demostrar que ets una Laura sensa Aura. Aixis faràs més pena al jurat, i potser t’astalviaràs al puro ca et clabaran i ca, da fet, at mareixas dal tot.
    Satè: agafa l’adbocat dal Putxdamon; és al més astut, i sarà ell ca et donarà arguments i mantidas par lluitar contra aquests perversos espanyols ca at volan tan da mal només perquè ets indapandatista.
    I finalment, vuitè: prapara la declaració unilateral de la independència, parque l’Astat Aspanyol declari d’una puta vagada un cent cinquanta cinc ca duri molts i molts anys, a veura si aixís ens deslliurem da tots vosaltres i astem tranquils un temps llarg, ca ja saria hora.
    S’acomiada da tu al teu astimat amic ínfim,
Salvador.