EL PUIGFUGIT
(Paràfrasi de “L’esquirol”, de J.Carner )
—Puigfugit d’ull emboirat,
tu que a Waterloo fas vida
i de lluny veus el ramat
pasturant amb la mentida,
¿no t’apar monotonia
ser tan lluny dels catalans?
¿I retornar no et plauria,
ni que fos a Can Brians?
—Ho he tingut al pensament
de vint o trenta maneres,
però no vull el turment
ni el neguit ni el patiment
d’estar al costat d’en Junqueras.
ESQUIROL (Josep Carner)
—Esquirol d’ulls amatents,
tu que vius en el brancatge
i t’esquitlles tan corrents
si hi ha fressa al veïnatge,
¿no t’apar monotonia
tantes nous i tants aglans
i conèixer no et plauria
pagerols i ciutadans?
— Bé en tindria algun desig,
però temo la corrua
que s’exalta, crida i sua.
Jo, del brancam entremig,
no m’empastifo la cua.