Tercera carta a Laura Borràs
Astimada amiga ínfima! Com sempra t’ascric am al teu idiolecta par consideració a tu mateixa. L’objactiu d’aquesta tarcera carta és parquè damà comença al teu
Astimada amiga ínfima! Com sempra t’ascric am al teu idiolecta par consideració a tu mateixa. L’objactiu d’aquesta tarcera carta és parquè damà comença al teu
EL TORRA I EL PUIGFUGIT Diu que mig torrat un diava dir el Torra al Puigfugit:“Tu et torres de rebel·lia,però et veig acovardit.Jo, en canvi
Fa uns pocs dies, uns bons amics em van aconsellar que llegís els poemes d’Anna Gual, cosa que no havia fet encara. Després de fer-ho,
Astimada amiga infima, i prasidenta da tots als catalans Ta torno a ascriura am al teu idiolecta parquè m’intaressa ca m’antenguis bé, justament ara ca
Astimada amiga ínfima, ta torno a escriura am al teu idiolecta par dir-ta algo ca és mooolt grooos, Elsa! Rasulta ca un ecs-amic teu indapandantista
Blanca i rosa, rosa i blanca,i amb ganes d’ufanejar,vesteix avui la gegantacom si anés a combregar. Rosa i blanca, blanca i rosa,per astorar el
Si en Novell ha caigut de l’escambell, no és sols per l’escriptora que li ensumael pardal i l’aixella i el clatelli l’unta amb olis, amb
La Pilar amb l’Oriol està emprenyada perquè la seva carta l’ha colpit, i ara sent una angoixa dins del pit, i al cervell una ràbia
Astimada Borrassa, (ta poso al teu nom an famaní parquè ta dascriu millor) t’ascric am al mateix idiolecta ca vaig ascriura a la teva astimada
EL PUIGFUGIT (Paràfrasi de “L’esquirol”, de J.Carner ) —Puigfugit d’ull emboirat,tu que a Waterloo fas vidai de lluny veus el ramatpasturant amb la mentida, ¿no
PRELIMINARS Tota obra literària ens convida, per plaer i com a joc, a fer un esforç imaginatiu per viure, durant el temps que dura la