Nova carta a Laura Borràs

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Astimada amiga infima, i prasidenta da tots als catalans

Ta torno a ascriura am al teu idiolecta parquè m’intaressa ca m’antenguis bé, justament ara ca astàs a punt d’anar a la garjola pals tripijocs ca diuan ca vas fer am al teu amic Isaïas, al narco-informàtic (jo crec ca ets innocenta, fins i tot posaria la mà al foc. Si ma cramés, mala sort!).
    No ets innocenta, en canvi, da fardar. Da fet la teva vida ha estat un continu fardar; has fet moltas trampas a la univarsitat da Barsalona i a la Oberta da Catalunya (la UOC), com ha axplicat molt bé al Jordi Llovet. Fardas fent confarèncias astupidas i inintaligiblas, fardas fent veura ca llageixas molt i l’única cosa ca t’intaressa és veura la literatura a través da la informàtica (parò sensa al narco), i això és la millor mostra da la teva ignorància. Fardas comprant-ta vastits cars (un cada satmana) i ta fas afotos par ansanya’ls-a. Parò és ca a més a més da fardaira ets molt barruda i tramposa.
    Parò al més bastial ca at volia dir avui és ca, dals teus tripijocs a la Institució Da Las Lletras Catalanas am al teu amic Isaïas (el ja asmantat narco-informàtic) as parla molt d’una cosa que portas amagada i ca jo no ma crec: as veu ca és da domini comú ca t’agrada la coca (no pas la coca llaminera, da sucre, sinó l’altra), i ca al teu amic Isaïas ta’n proporcionava sovint (jo no m’ho crec, ca consti). Al pitjor és ca he santit dir que li pagavas la coca am als nostras diners. Jo, Laura, t’ho rapateixo, això no m’ho crec, parque sé ca ets molt honrada; fardaira sí, parò honrada, parquè no has robat res encara, i dubto ca ho puguis fer des da la presó.
    Astic força sagur ca t’ampaperaran parò no pas parquè hagis fet “tripis” am l’Isaïas, sino parquè ets indapandantista, parquè ets tota innocenta. Fardaira, parò innocenta, ca quedi clar.
    Total, Laura Borràs: hauràs da dir adeusiau a la política, i ratirar-ta tota inhabilitada, i no t’imaginas com ta trobarem a faltar Laura. T’anyorarem molt, no et vaurem amb un vastit difarent cada dia. Quina pena, Borràs, quina pena! I ca fort! A mi’m grada tant veura’t amb un vastit nou cada dia!!!
Ah, ja ma n’oblidava. Astic molt content ca al Dalmasas asbronqués la pariodista da TV3, parquè a FAQS at van tractar molt malament. Com a mínim hi ha a Catalunya una parsona ca t’astima molt. Jo penos ca és un bon amic, (què dic!) més ca amic. Feu tan bona parella ca m’amocioneu anormament. No pateixis, aquest tal Dalmasas at vindrà a veura a la prasó cada dia.
Al ca am posa més trist no és pas ca vagis a la prasó, sinó ca t’inhabilitin, Com ho farem als catalans sensa ru? Només da pensar.hi ma venen llàgrimas als uls. Adéu, astimada Borrassa, passa-t’ho tan bé com ta sigui possibla.
    S’acomiada da tu el teu ínfim amic
Salbadó.