La Pilar amb l’Oriol està emprenyada
perquè la seva carta l’ha colpit,
i ara sent una angoixa dins del pit,
i al cervell una ràbia desfermada:
“Has matat l’1 d’octubre!”, diu, ofesa;
“i les estomacades dels estols
enfurismats dels polis espanyols
s’han fos, i és per la teva estupidesa.
Oriol, l’has cagat, i sense lavativa,
i ens has negat l’orgasme col·lectiu
de tornar a fer una DUI, de viu en viu,
deixant-nos sense afany ni perspectiva.
I jo, que visc de l’odi contra Espanya,
tinc ganes de clavar-te una castanya.”