I A LA CAMALLARGA Repartint euros públics a milers (a un drogoaddicte o bé aun camell amic), ha armat tal embolic, que jo ja li predic que li caurà aviat més d'un revés. II A “L” (UNA LAURA SENSE AURA) El teu saber ventriloqüent i avar no et deixa assabentar d’un fet dramàtic: que té molta més tinta un calamar que tu matèria grisa en el teu àtic. Quan discurseges, se te’n va la ment; la teva xerrameca a pocs enganya, i omples de diarrea el Parlament amb la clepsa alterosa i mala ganya. Com que el món cultural t’ha menyspreat perquè vius ancorada al Neolític, necessites l’abric del món polític. I com que tens alçada i vanitat, quan, passant, algú et crida «Galiassa!», l’eco, que és llest, li repeteix «Burrassa!»
III TO A NAME DROPER (Després de sentir-li la "lliçó" inaugural a la Universitat de Girona amb la qual va aconseguir deixar els assistents del tot atuïts i convençuts que la ignorància és del tot agosarada) No hi ha ningú com tu, Laura Borràs, que il·lustri com la ignorància fa que trepitgis tan fort; ni hi ha en el món betum més negre que t’enllustri com la beneiteria, suport del teu confort. I la seguretat amb què fas conferències, citant a cada instant autors que no has llegit, revela quines són les falses eloqüències de gent a qui cap llibre mai no li ha fet profit. Et dius Borràs perquè te’n vas a mal borràs, però la gent et diu més aviat “burrassa”, perquè, dins el cervell, no hi tens ni llum ni gas. I si ens fas riure tant, és perquè cites massa i ens in-cites i ex-cites a inventar-te malnoms. Jo, ja que cites tant, et diré “caga-noms”. IV A LA MONÍSSIMA LAURA Com t’ho faràs, Borràs, quan al teu Puigfugit, se li acabi la ganga de fer tanta comèdia i hagi de fer el paper d'heroi d'una tragèdia i del que dius no et pugui proporcionar el farcit. Sense ell, Laura Borràs, no podràs ser mai res però no et pensis que ets avui alguna cosa; t’amorres, per grimpar, a un poder massa espès i, en els cims assolits, per corrupta, hi fas nosa. I com que t’enamora quedar bé i presumir, et gastes molts calers en cotxes i en vestir i t’adornes el pit amb una papallona. Però ni que es vesteixi de seda i or, la mona no deixa de ser mona. I quan el Puigfugit et diu: “Que n’ets de mona!”, jo hi veig un sol sentit. V EL CAS DE LA BORRÀs Laura Borràs, ets i seràs un cas digne d'estudi a fons, car l'aparença que t'has bastit és una farsa immensa que sempre has exhibit, sabent que ho fas. No et pensis pas, Borràs, que seguiràs enganyant per haver-ne recompensa: estàs perdent l'astúcia de convèncer i l'art del gat per llebre a cada pas. Tens un desig de fama tan terrible que, cada cinc minuts, t'assota i fibla i t'empeny a un ridícul espantós. I quan la tribu t'aplaudeix, no hi lluca, ni sap (perquè és igual com tu de ruca) que ets l'esclava d'un ego furiós. VI BLANCA I ROSA Blanca i rosa, rosa i blanca, i amb ganes d'ufanejar; vesteix avui la geganta com si anés a combregar. Rosa i blanca, blanca i rosa, per astorar el Parlament però els discursos que forja cloroformitzen la gent. Blanca i rosa, rosa i blanca, i amb la papallona al pit, i, com que, de magí, li’n falta ho compensa amb el vestit. Rosa i blanca, blanca i rosa per mostrar-se angelical; i el mal gust que té a la boca put amb un deix infernal. Blanca i rosa, rosa i blanca, per atreure l’atenció, ja que l’ego li demana causar sempre expectació. Rosa blanca, blanca i rosa, traieu-nos-la del davant, perquè si al davant se’ns posa, hem de vomitar a l’instant.