A LA LAURA BORRÀS

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
             I

A LA CAMALLARGA

Repartint euros públics a milers
(a un drogoaddicte o bé aun camell amic),
     ha armat tal embolic,
     que jo ja li predic
que li caurà aviat més d'un revés.

            II

A “L” (UNA LAURA SENSE AURA)

El teu saber ventriloqüent i avar
no et deixa assabentar d’un fet dramàtic:
que té molta més tinta un calamar
que tu matèria grisa en el teu àtic.

Quan discurseges, se te’n va la ment;  
la teva xerrameca a pocs enganya, 
i omples de diarrea el Parlament
amb la clepsa alterosa i mala ganya.

Com que el món cultural t’ha menyspreat
perquè vius ancorada al Neolític,
necessites l’abric del món polític.

I com que tens alçada i vanitat,
quan, passant, algú et crida «Galiassa!»,
l’eco, que és llest, li repeteix «Burrassa!»
           III

TO A NAME DROPER

(Després de sentir-li la "lliçó" inaugural 
a la Universitat de Girona amb la qual 
va aconseguir deixar els assistents 
del tot atuïts i convençuts 
que la ignorància és 
del tot agosarada)

No hi ha ningú com tu, Laura Borràs, que il·lustri
com la ignorància fa que trepitgis tan fort;
ni hi ha en el món betum més negre que t’enllustri
com la beneiteria, suport del teu confort.
 
I la seguretat amb què fas conferències,
citant a cada instant autors que no has llegit,
revela quines són les falses eloqüències
de gent a qui cap llibre mai no li ha fet profit.
 
Et dius Borràs perquè te’n vas a mal borràs,
però la gent et diu més aviat “burrassa”,
perquè, dins el cervell, no hi tens ni llum ni gas.
 
I si ens fas riure tant, és perquè cites massa
i ens in-cites i ex-cites a inventar-te malnoms.
Jo, ja que cites tant, et diré “caga-noms”.


          IV

A LA MONÍSSIMA LAURA

Com t’ho faràs, Borràs, quan al teu Puigfugit,
se li acabi la ganga de fer tanta comèdia
i hagi de fer el paper d'heroi d'una tragèdia
i del que dius no et pugui proporcionar el farcit.
 
Sense ell, Laura Borràs, no podràs ser mai res
però no et pensis que ets avui alguna cosa;
t’amorres, per grimpar, a un poder massa espès
i, en els cims assolits, per corrupta, hi fas nosa.
 
I com que t’enamora quedar bé i presumir,
et gastes molts calers en cotxes i en vestir
i t’adornes el pit amb una papallona.
 
Però ni que es vesteixi de seda i or, la mona
no deixa de ser mona. I quan el Puigfugit
et diu: “Que n’ets de mona!”, jo hi veig un sol sentit. 

                 V

EL CAS DE LA BORRÀs

Laura Borràs, ets i seràs un cas
digne d'estudi a fons, car l'aparença
que t'has bastit és una farsa immensa
que sempre has exhibit, sabent que ho fas.

No et pensis pas, Borràs, que seguiràs
enganyant per haver-ne recompensa:
estàs perdent l'astúcia de convèncer
i l'art del gat per llebre a cada pas.

Tens un desig de fama tan terrible
que, cada cinc minuts, t'assota i fibla
i t'empeny a un ridícul espantós.

I quan la tribu t'aplaudeix, no hi lluca,
ni sap (perquè és igual com tu de ruca)
que ets l'esclava d'un ego furiós.


                VI

BLANCA I ROSA

Blanca i rosa, rosa i blanca,
vesteix avui la Borràs;
i, en ser infantil i geganta,
causa destorb i embaràs.
 
Rosa i blanca, blanca i rosa,
per astorar el Parlament
però ni llueix ni astora
més que un ximplet o un dement.
 
Blanca i rosa, rosa i blanca,
i amb la papallona al pit,
i, com que, de magí, li’n falta
ho compensa amb el vestit.
 
Rosa i blanca, blanca i rosa
per mostrar-se angelical,
pro els vestits que s’entafora
són d’un mal gust infernal.
 
Blanca i rosa, rosa i blanca,
per atreure l’atenció,
ja que l’ego li demana
causar sempre expectació.
 
Rosa blanca, blanca i rosa,
traieu-nos-la del davant,
perquè si al davant se’ns posa,
hem de vomitar a l’instant.