PUJOLIANA

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
EPIGRAMA I

Un travestí de revista 
va dir un dia a un convergent:
«La vida fora menys trista
si en Jordi fos la florista
i la Marta el president»


EPIGRAMA II

Diu que un gàngster amb pistola
va dir un dia a un convergent:
«El clan Pujol-Ferrusola
(amb només el tres per cent
i arborant la banderola)
s'ha inflat tan intensament
que jo, que he creat escola, 
no sóc sinó un aprenent».


AH QUI COM VÓS...

(Paràfrasi de J.V. Foix)         
Ah qui com vós pogués tenir una herència
per tapar els tripijocs del tant per cent,
i en tants anys no trobés ni un sol moment,
per declarar-la, sord a la consciència.  

I entre tots, qui pogués fer tants viatges
als paradisos que us amaguen l'or
i, amb la bandera embolicada al cor,
s'anés fent opulent amb percentatges!

O qui fos un polític tan astut
per enganyar un país immerescut
i anés pel món tan carregat d'armilla.

Però qui no té el seny enterbolit 
ja sap que, a Andorra, aquest país petit,
hi amagueu solament la calderilla.



AL JÚNIOR

Què en faràs de tants cotxes esportius,
si al final aniràs a la presó?
Allà dins, barrejat amb els captius,
no et valdrà ni el carnet de conducció:

tothom va a peu, no hi ha més incentius;
ningú va amb res, ni els vells van amb bastó; 
hi ha privació de motors explosius
i també en són absents els d'injecció.

Els interns quasi sempre estan immòbils,
sense ni una revista d'automòbils;
estar pres significa viure quiet.

Podràs, però, això sí, recordar els dies
feliços, quan robaves, conduïes
i tornaves d'Andorra a tota llet.


A L'ORIOL

Ai, Oriol Pujol, tu que volies
ser el futur president d'aquest país!
I només per un trist plat de llenties 
et vas vendre un futur tan ple d'encís.

Ser president t'hauria comportat
reputació, diners, potestat plena 
i ser d'homes i dones envejat,
en lloc de ser el que ets ara: un poca-pena.

El teu germà, l'hereu, sabia bé
que és millor el tres per cent que la ITV,
que no t’ha regalat sinó desgràcies.

Deixa, Oriol, que et digui de debò 
que ara ja no ets res més, llevat d'això:
l'ex-futur president, i encara gràcies! 


A LA SENYORA

Ja que sou tan catòlica i romana,
i que, per tant, aneu a confessar,
què li dieu baixet al capellà?
Li amagueu que en diners sou andorrana?

Li confesseu quina és la vostra raixa 
(no la de flors, ans la dels tant per cents)?
Li dieu com us plau anar fent caixa
amb tripijocs  i trampes estridents? 

I per guarir la vostra incontinència,
què us posa el capellà de penitència
que sigui a tants pecats proporcional?

I a més a més, voldria preguntar-vos,
si teniu el propòsit d’esmenar-vos 
o aneu a combregar en pecat mortal.


A L'OLEGUER

Ai, Oleguer Pujol, el més petit
d'una nissaga experta en picardies, 
¿és cert que un cop vas dir que preferies,
per pagar menys al fisc, viure a Madrid?

Hom diu que ets el cervell del teu llinatge
i que blanqueges més bé que el lleixiu,
i que, dissimulant, ets molt procliu
a fer dels euros emmagatzematge.

Digue'm si tanta gana i avarícia
és un excés de barra o impudícia,
o bé si enganyar al fisc t'excita els flancs;  

o confessa'm quan tens més fort l'orgasme:
comptant els diners blancs amb entusiasme
o blanquejant els negres en els bancs.



A LA MIREIA

Mireia, tu que feies abans mil piruetes 
i salts tan i tan alts quan eres ballarina,
el resultat d'aquella tan àrdua disciplina
ara se't veu només caminant de puntetes
 
per anar d'amagat a fer trapelleries
en algun banc d’Andorra, tot fent alguna trampa,
o a un paradís fiscal per tapar anomalies
com les que fan els implicats de l'hampa.
 
Però la gent amb agudesa no endevina
que fent massatges a senyors i senyoretes
tinguis tants euros a la teva paperina
i la teva cartera tan plena de targetes.
 
Sent Pujol-Ferrusola, qualsevol no s'entrampa!
El clan et protegeix a base de falsies;
la llei, com que és tan fosca, segur que no t'enxampa,
i, com que tu no ets clara, encara robaries.
 

A TOTA LA FAMÍLIA

Mentre la patriarca resa l'ora pro nobis
per no sentir el regust de tanta delinqüència,
l'oració no fa efecte, i ella, a més dels oprobis,
sent gent que diu: «Mai més votarem Convergència!»
 
Tothom voldria veure-us tots set a la garjola
acompanyats de tots els parentius polítics,
tots els aprofitats dels Pujol-Ferrusola
tant si son post-moderns com si són troglodítics.

I quan la tele us mostri desnonaments brutals,
i gent que, sense casa, ha de dormir als portals,
no crec que us vingui al cap ni un sol remordiment:

les vostres boques de taurons insadollables,
esbossaran somriures i ganyotes amables,
mentre us va omplint el pap el doll del tant per cent.