Et recordes, Artur, del temps feliç
quan Convergència amb una certa sorna
tallava el bacallà d’aquest país
i se’n quedava un tant per cent de torna?
Quan en Pujol, solemne, et nomenava
descendent seu, ho recordes, Artur?
Recordes el teu ego quan tastava,
cloent els ulls, ser el president futur?
Més tard, però, vingué el destí implacable,
i el món se’t feu amarg i insuportable
per culpa d’un insòlit tripartit.
I després, finalment t’arribaria
la fatal conseqüència i l’agonia
d’haver triat el foll del Puigfugit.