En català, les combinacions entre dos o més pronoms febles (o clítics, com s’ha posat de moda dir) presenten diferències entre l’estàndard escrit i l’estàndard oral. Observem-les:
(1) Acusatiu masculí singular / Datiu plural
Normatiu Estàndard oral
els el va regalar els hi va regalar
(el cotxe a ells)
(2) Acusatiu femení singular / Datiu plural
Normatiu Estàndard oral
els la va regalar els hi va regalar
(la moto, a ells)
(3) Acusatiu masculí plural / Datiu plural
Normatiu Estàndard oral
els els va regalar els hi va regalar
(els llibres, a ells)
(4) Acusatiu femení plural / Datiu plural
Normatiu Estàndard oral
els les va regalar els hi va regalar
(les motos a ells)
(5) Acusatiu masculí singular / Datiu singular
Normatiu Estàndard oral
l’hi va regalar l’hi va regalar
(el cotxe, a ell)
(6) Acusatiu femení singular / Datiu singular
Normatiu Estàndard oral
la hi va regalar l’hi va regalar
(la moto, a ell)
(7) Acusatiu masculí plural / Datiu singular
Normatiu Estàndard oral
els hi va regalar els hi va regalar
(els llibres, a ell)
(8) Acusatiu femení plural / Datiu singular
Normatiu Estàndard oral
les hi va regalar els hi va regalar
(les ulleres, a ell)
A l’estàndard oral dels quatre primers exemples, exemples, “els hi” és un datiu complex, perquè cap d’aquests dos pronoms representa l’acusatiu. És per això que a les frases hi pot aparèixer el sintacma acusatiu sense pronominalitzar.
Efectivament, tal com veiem a 1a, 2a, 3a i 4a:
(1a) els hi va regalar el cotxe
(2a) els hi va regalar la moto
(3a) els hi va regalar els llibres
(4a) els hi va regalar les motos.
Ara bé, quan el datiu i l’acusatiu són en singular (sense sortir de l’estàndard oral), el sintagma acusatiu sense pronominalitzar no pot aparèixer:
(5a) *I després, l’hi va regalar el cotxe
(6a) *I després, l’hi va regalar la moto
Però tot sembla indicar que quan l’acusatiu és plural sí que pot aparèixer.
(7a) I després, els hi va regalar els llibres
(8a) I després, els hi va regalar les ulleres.
L’acusatiu no hi pot aparèixer, però, per raons diferents, a (5a) i a (6a), perquè no hi ha cap datiu complex: els dos clítics tenen funcions sintàctiques diferents: el primer és un acusatiu, i el segon un datiu. A (6a) hi ha un fenòmen curiós que trenca les normes; es tracta del canvi “la hi” per “l’hi”. Que aquest fenòmen és una elisió (i no, per tant un datiu complex) quedarà demostrat més avall.
Mirem ara uns altres datius complexos en els casos on l’acusatiu és una frase:
(9) els diré que vinguin
Normatiu Estàndard oral
els ho diré els hi diré
(10) li diré que vingui
Normatiu Estàndard oral
l’hi diré li ho diré
A (9) tornem a tenir datius complexos: “els hi” i “l’hi”. Però només a (9b) és possible l’aparició explícita de l’acusatiu, tal com veiem a continuació:
(9a) *l’hi diré que vinguin
(10a) els hi diré que vinguin
La impossibilitat de (9a) es pot explicar per la mateixa raó que (5a) no era possible, perquè el datiu és singular.
Queda només un fenòmen per explicar: el pas de “la hi” a “l’hi”. L’explicació és que tant l’article determinat “la” com el pronom clític “la”, presenten elisió a l’estàndard oral. La prova és que veiem el mateix cas on no hi ha cap datiu implicat.
(10) La Maria va posar la mantega a la nevera.
Estàndard escrit: La hi va posar.
Estàndard oral: L’hi va posar.
És molt possible, doncs, que la normativa estigui mal fixada quan diu que “la” (article o pronom) no presenta elisió davant de “i” i “u” àtones. Molt sovint, en la parla oral se sent “l’universitat” de la mateixa manera que sentim “l’opinió”. I d’altra banda, sentim, quan no ha ultracorrecció “la Índia” o bé “la una” (parlant de l’hora).
Crec que l’Institut d’Estudis Catalans faria un bon servei a la llengua i al país si decidis regularitzar aquest problems o simplement parlar-ne, o potser donant llibertat als escriptors de fer l’elisió o no fer-la. No es pot negar que aquest és un tema més interessant i útil (tot i que també més difícil) que eliminar accents diacrítics d’una maera tan erràtica.