MONADA Si el teu cognom Bonada, per etimologia, vingués de «bo» (no ho crec), quina equivocació d'arrel i de natura! Seria molt millor que et diguessis «Malnada», que sí que t'escauria per dos sòlids motius: per què ets malnat de dia, i, de nit, se't condensa tanta maledicció que, quan ronques, et surt per la boca pudor fins al punt que qui fos a prop teu gitaria. Però com que fas riure, molt millor que Bonada i millor que «Malnada», t'escau molt més «Monada» perquè s'adiu del tot al teu futur estat, ja que, a cops de sonets, més d'una clatellada, feta amb versos rimats de qualitat alada, et convertirà en mona de les del cul pelat. PROBLEMA DE PISTOLA FLUIXA Sempre que escrius, Lluís Monada, desafines; ni ets trempat, ni té tremp res del que dius; car ni amb bales fereixes, ni punxes amb espines, per més que els teus articles es vulguin agressius. El vol que tens és com el vol de les gallines, els esforços que fas són en excés gasius, no se sap mai si et planys, si et queixes o botzines, ni si fas mala cara, ni si plores o rius. El poc talent que tens la parla et desdibuixa: el fracàs t'escomet i l'ambició t'embruixa, i en tot el que redactes perds el respir i el bleix. El problema que tens és de pistola fluixa; la mala llet que et surt et cau sobre la cuixa, i és atacant als altres que et taques tu mateix. NO HO VEUS NI HO ENTREVEUS Pobre Lluis Monada, què hi tens, dintre el cervell? Què et mou i què et corrou? D'on et ve la demència? Quins gens t'empenyen a atacar sense coltell, i a fer pipís i caques amb tanta incontinència? D'infant, t'apallissava ton pare amb un cinyell? És per això que t'és amarga l'existència? No t'estima ningú? És aquest el segell que diu que tens farcida de nafres la consciència? Pobre Lluis Monada, fas llàstima i no ho veus! Vols mossegar, però no et queda dentadura. Tothom n'és sabedor; però tu no t'ho creus. Tens la clepsa molt dura; per això no et carbura. Sisplau, vés escrivint; no atreus, però distreus; ens fas petar de riure i tu ni ho entreveus! JA SE T'ACABA EL TEMPS Ja ets força vell, Monada, i els dies se t’escurcen; què has publicat de bo, i que, a més, tingui gruix? Cosetes sobre Pla, sortides d'un cap fluix que de cap llibreria ningú no vol endur-se'n? Sí que has escrit rucades a «El temps»: ressentiments, productes d'una clepsa malalta i esmarrida; què més faràs, d'ara endavant, si et queda vida? Més del mateix encara? Més vòmits i excrements? Em fa por que aviat no caiguis al barranc, xop de la teva bilis falsament enfadosa, i no et quedis colgat de bilorda i de fang. No t’admira ningú —oh, vida llastimosa!—, llevat d'un que també té bilis a la sang i és conegut com «La parida lluminosa». EL MODEL D'EN MONADA El teu model, Monada, és el maligne Ricard III de York, perquè en el fons, de cap més personatge no ets prou digne, tot i que no li arribes ni als talons. Geperut de cervell i coix de gamba, camines i redactes de gairell; la corona que anheles, ni per xamba, la cenyiràs sobre el teu cap mesell. Et fa de tron la més obscura balma, on tens, per ceptre, una marcida palma, símbol del poc que et pot sortir del pap. I ja et veig udolant, mancat de calma: «Un cavall, un cavall, el meu reialme, per un cavall!», però no en tindràs cap. SIGNAR AMB PSEUDÒNIM Tant si signes Bonada com Ripoll saltes tan baix com una puça coixa; ets pollós, però piques menys que un poll i la teva picada no fa angoixa. Per això no has vist mai ningú que es rasqui, car de ningú no arribes a la pell, i si un dia t'arriba algú que et casqui, serà amb sonets picant com un martell. Més que Ripoll t'has de fer dir Re-poll, (és a dir: dos cops poll). Més que Bonada, digue't, en castellà, «De bueno, nada!» O bé «Capullo!», que vol dir «Capoll». O firma amb un epítet més exacte: inflat com ets, rubrica: «El tumefacte!» VIAGRA DE LA MENT Pren Viagra, Monada, perquè ataques molt fluix; necessites ajuda d'alguna medecina: tens poca força al cap (no sé si a l’entrecuix) i tothom que et llegeix el mateix endevina. Tu que vas néixer per ser l'home a qui admirar, per ser un gran catedràtic, entre tants troglodites, de fet, pobret, t'hauràs de conformar a ser tu el troglodita i, a més, un mestretites. Vols enfonsar els més savis per tu pujar més alt; però, en lloc de pujar, t'enfonses al fangal perquè et falta braó, vigoria i delit. Pren Viagra, Monada, Viagra de la ment, alça el tremp de l'enginy i de l'enteniment per comprovar si, almenys, se t'alça l'esperit. LA QÜESTIÓ DEL QUID M’han dit, Monada, que tens un problema, que origina la ràbia que et corrou i que ara a mi m’inspira aquest poema que, com ja saps, de tots, és el més nou. A més del mal intern que tens al cap, te’n cou més un d’extern, molt més visible, i, per això mateix, tothom el sap, i sap, naturalment, que és inguarible. A més a més de tenir als ulls presbícia i feblesa a les gambes i a altres llocs, i ser reu del pecat de la malícia i del defecte típic dels renocs, tens (i tothom ho veu) la superfície del cap llisa, i, d’això, se’n diu calvície.
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin