D’Alfred de Musset
Sota aquests arbres estimats, tot passejant,
recollia, anant sol, algun brot de berbena.
El teu alè sota aquests arbres plens d’encant
rivalitza amb olors de primavera plena.
Allà hi havia nens jugant tot al voltant
i jo, pensant en tu, suportava la pena.
I si és que desconeixes el meu dolor flagrant,
segur que saps que al teu costat l’amor em mena.
Qui sabrà mai el mal que em turmenta, constant?
Les flors del bosc em diuen que ho han endevinat!
Antílop negre, digues: qui és la meva amant?
Lleó, tu sí que ho saps, tu, noble engabiat,
que veus que em torno pàl·lid quan ella va lliscant
la seva dolça mà pel teu front inclinat.